El meu núvol (*)

Se sentia el murmuri de sempre. A aquelles hores tots estàvem massa adormits per petar la xerrada. L’únic que desitjàvem era anar avançant parada rere parada per no fer massa tard.Per la resta era un pur tràmit, i fins feia un temps també ho era per mi. Ara, però, tot havia canviat.

Cada matí iniciava el viatge cap al meu anhelat futur. Esperava amb impaciència el moment en que el veuria aparèixer per la porta. En els minuts següents no em cansava d’observar-lo. I somiava… somiava… somiava…

Imaginava el tacte de la seva pell, la seva olor, la seva veu… Buscava la seva mirada i quan finalment la trobava en fugia ràpidament. Era tan feliç en el meu núvol…

Un moment! Què passava? On era la seva entrada triomfal? S’hauria adormit? Estaria malalt?

Però l’endemà tampoc va aparèixer. Ni l’altre, ni l’altre… I així va ser com aquell que, sense saber-ho, havia d’envellir al meu costat, s’esvaí per sempre, sense previ avís. Tornava a estar sola.

(*) Texto aportado por otra persona que también prefiere ser anónima

3 comentarios en “El meu núvol (*)

  1. A veces por no decidirnos, por no aventurarnos, dejamos escapar lo que más deseamos, me identifico un poco contigo, supongo que a mucha gente le da miedo arriesgarse.

    Luego sufrimos las consecuencias, tal vez no veamos nunca más a esa persona, que sin ella saberlo nos hacia más agradable el dia a dia y podía llegar hasta convertirse en la única razón para embarcarse en la rutina diaria.

    El camino es largo y siempre puedes volver a coincidir con esa persona, la próxima vez no lo dudes, lánzate a conocerla.

    Me gusta

  2. Mi catalán es el de un niño de primero de EGB que lo estudió en los salesianos de barcelona como «lengua vernácula» en aquel ya lejano 1981…
    Aún así, te diré… que le digas que es un hermoso texto…
    Salud/OS!

    Me gusta

  3. De vegades quan baixes del núvol te n’adones que mai ha creuat la porta aquell ser meravellós…

    Però tens una forma de dibuixar els somnis molt maca, tot i que el somni sigui més aviat trist per haver-se esvaït.

    Una abraçada i gràcies per aquesta primera aportació.

    Me gusta

¿Quieres comentar?

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s